Fent una ullada a tot allò que hem realitzat durant l’any remarquem allò que més ens ha deixat un gran record. Comencem pel mes de febrer, en el qual ens presentarem al Certamen d’Altea La Vella.
Amb el següent escrit, s’expressa a la perfecció la xicoteta història fins a després d’haver interpretat aquella música el 23 de febrer.
És diumenge i no hi ha assaig de la banda. Això ja fa setmanes que no passava. Ahir vam anar a certamen, al de música festera d’Altea la Vella, a competir amb bandes molt més grans que la nostra però amb moltes ganes i amb molt d’esforç, dos mesos d’intens treball (els papers ratllats ho delaten) que han fet pujar el nivell de la Unió Musical l’Aurora de Sella d’una manera increïble.
I el més important de tot, que després d’este procés eixim reforçats amb tot el bon rotllo del món com a equip i com a família, que és el que millor ens descriu, i això no ho tenen totes les bandes. Currants que setmana rere setmana, haja certamen o no, acudeixen a l’assaig de divendres religiosament, joves que fan quilòmetres des de les respectives ciutats d’estudi o treball per baixar a l’assaig, l’equip directiu que es deixa la pell, bé pelant creïlles o bé calfant-se el cap en mil qüestions secundàries però importants com la “parca” que portarem per al passacarrer, per no parlar de la implicació del mestre, que pensàvem que anava a tornar-se majareta escoltant les gravacions dels assajos amb minuciositat…caps de setmana sacrificats amb moltíssim gust per este projecte col·lectiu i apassionant.
Enhorabona a tots els companys i companyes i gràcies a Miquel, ens has pegat un bon tute però la banda ha sonat com mai!! Clar que hem guanyat!!
